En una illa intensament fotografiada, tenim la mirada saturada de paisatges idíl·lics, de platges verges idealitzades i d'arquitectura rural de vitrina que s'han convertit en icones de mercadeig. Més enllà hi ha una altra Menorca, el projecte d'un visionari de la imatge poètica i un revolucionari de l'emoció visual. Damià Coll (Ferreries, 1960) ens convida a través de la seva càmera a la descoberta d'una altra bellesa menorquina, sorgida de l'autenticitat, la simplicitat i l'espontaneïtat del moment.
És un dels precursors de la nova fotografia artística de natura, que irromp amb força a l'Illa. Guard a la retina una de les imatges formidables de l'autor: unes tiges d'herba seca, daurades per la llum i refulgents amb diminutes gotes de serena. Un tresor visual, on el fotògraf ens transmet que l'or més preuat és en el més menut, insignificant i lliure. I és que la mirada de Damià Coll té un component zen. Sense pretensions aparents, simplement es deixa endur per l'emoció de la vivència, fascinat per el que és natural, essencial, delicat, sublim, transmès sense artificis. La seva fotografia recorda l'estètica japonesa i el seu decàleg de principis. Ens trasllada a referents estètics i filosòfics orientals ancestrals, que recobren plena actualitat en la visió de la natura de Damià Coll: una alternativa pausada, tranquil·la i de calma activa d'observar, sentir i viure.
Guard a la retina una de les imatges formidables de l’autor: unes tiges d’herba seca, daurades per la llum i refulgents amb diminutes gotes de serena. Un tresor visual, on el fotògraf ens transmet que l’or més preuat és en el més menut, insignificant i lliure. I és que la mirada de Damià Coll té un component zen. Sense pretensions aparents, simplement es deixa endur per l’emoció de la vivència, fascinat per allò natural, essencial, delicat, sublim, transmès sense artificis. La seva fotografia recorda l’estètica japonesa i el seu decàleg de principis. Ens trasllada a referents estètics i filosòfics orientals ancestrals, que recobren plena actualitat en la visió de la natura de Damià Coll: una alternativa pausada, tranquil·la i de calma activa d’observar, sentir i viure.
El fotògraf, a través de la seva obra fotogràfica, materialitza un treball no solament de qualitat tècnica i compositiva, també original, creatiu i artístic. La recerca i descoberta dels llocs més amagats, feréstecs, solitaris i salvatges de l'Illa implica també un viatge iniciàtic. El repte personal de la superació dels límits i de materialitzar els somnis, de saber sintonitzar amb l'entorn natural com a observador respectuós d'un territori cada vegada més amenaçat com a simple objecte d'oci i de consum.
L'atenció en un borcany, una fulla, en un cel tempestuós, en un racó ombrívol, en una gota d'albada o en un reflex de llum a la mar fa que Damià Coll, l'explorador sensible, ens recordi que és en l'insignificant i desapercebut on radica la màgia i la poesia de l'existència.
Laura Bañón
Pròleg del llibre Mianorca (2017)
La fotografia de la calma activa i el silenci
1r. Premi de la categoria Geologia Quotidiana (GEOFOTOS 2023)
1r. Premi concurs de fotografia Domingo Marquès 2023
1r. Premi VII concurs de fotografia Líthica tardor 2022
1r. Premi Concurs de Fotografia geològica Pere Pons 2021
1r. Premi 27è Concurs de fotografia Parc Natural del Cadí-Moixeró - Tema: Flora de muntanya al Parc Natural 2019
1r. Premi VI concurs de fotografia Líthica 2018
1r. Premi II Concurs de fotografia Compressport Trail Menorca CdC 2017
1r. Premi XXV Concurs de fotografia Parc Natural del Cadí Moixeró 2017 (votació popular)
1r. Primer premi de fotografia amb motiu del I Concurs fotogràfic del Centre de Geologia de Menorca 2016
1r. Premi concurs de fotografia convocat per L'Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca per il·lustrar la portada del llibre "Guia de les plantes de Menorca" 2014.
